Jaume Funes comparteix les claus per millorar l'acompanyament

El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes va analitzar ahir com fer front a la vulnerabilitat a Badalona en una xerrada al Museu de la ciutat organitzada per la Fundació Llegat Roca i Pi. 

Autor de llibres com ‘Educar en adolescencia, 9 Ideas clave’ o ‘El lugar de la infancia’, Funes ha dedicat bona part de la seva vida professional al món de l’adolescència i joventut i a les seves dificultats socials. Als anys 70 va fer molt de treball amb nois i noies de carrer a les ciutats dormitori i s’ha ocupat també del sistema protector, la justícia juvenil, els processos d’incorporació social de les persones excloses o les drogues.

Durant els 40 minuts que va durar la seva intervenció, Funes va donar algunes claus per millorar l’acompanyament, però abans va voler deixar clar el significat real d’acompanyar. “L’acompanyament és la concreció del dret que tenen totes les persones a importar algú”, pensa Funes, que considera que “la funció de les entitats socials no és posar etiquetes, ni diagnosticar, sinó fer lectures comprensives de les vides que acompanyem i traspassar a les persones l’esperança que la seva situació pot canviar”. “La nostra primera funció és recordar a la gent que no és pobre perquè li hagi tocat ser-ho” – explica Funes, afegint que “som acompanyants que van al costat d'algú que fa el seu propi itinerari, construint oportunitats i aportant serenor”.

El també autor del llibre ‘Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito’ va mostrar-se crític amb l’Estat per no tenir un ‘Ministeri de la Comunitat o de la Soledat’ i amb Catalunya, per no ser una societat solidària, sinó benefactora. “Ser solidari no és participar a la Marató de TV3, sinó voler pagar més impostos perquè la solidaritat estigui inclosa en els Pressupostos autonòmics”.