Repassem l'experiència de la Transpirinaica Social Solidària amb els seus protagonistes
La Transpirinaica Social Solidària (TSS) ha arribat aquest any sota el lema “La Cadena de la Vida”. Durant més de trenta dies, 300 joves d’entitats socials com la nostra, entre d’altres, comparteixen experiències vitals amb més de 200 professionals de diferents sectors empresarials mentre realitzen una travessa pels Pirineus. No es tracta només de caminar i compartir camí, sinó que hi ha tot un conjunt d’activitats planificades com xerrades, conferències i tallers amb l’objectiu de potenciar valors personals, com la companyonia i el lideratge, fomentar la superació personal i oferir oportunitats de futur. Com a entitat sense ànim de lucre, la transpirinaica neix el 2013 de la Fundació Formació i Treball i és una activitat referent al territori.
La Sílvia Carvajal és orientadora laboral al programa “Activa`t” i encarregada, juntament amb la Rocío Humet, cap de projectes, de la relació del CSJ amb l'organització de la Transpirinaica durant els darrers tres anys.
Com definiries que és la Transpirinaica Social Solidària (TSS)?
"Transpirinaica és vivència, és emoció, és una de les claus per obrir portes cap al futur dels joves. Una oportunitat per a descobrir noves capacitats i reforçar totes aquelles que ja tenim. Una manera d'apoderar i mirar cap al futur amb actitud de superació i fortalesa. Transpirinaica és igualtat, és una altra mirada al món, una molt necessària i que malauradament no tothom és capaç de veure i és que aquí cada nacionalitat d'origen i cada persona són riquesa. En el camí tots parlem un mateix idioma, el de la cooperació, la solidaritat, el respecte i l'amistat".
Ens pots explicar el procés d'organització de l'activitat?
"Nosaltres al llarg de l'any anem fent diferents reunions on anem treballant amb l'equip de la TSS i a la vegada amb el grup de joves. Cada any s’elabora un document de treball que ens serveix per preparar l'activitat abans, durant i després".
Després també?
“Doncs sí. Es fa un tancament de l’activitat fent activitats de reflexió. Al final es tracta de valorar-se un mateix en positiu, veure quines habilitats es tenen, quines s’han posat en joc durant l’activitat i quines es poden millorar. Fomentar el creixement personal”.
La Lamyae Sabili és una de les joves que, amb l'Amina Dourou i el Daniel Aranda han participat en l'edició d'aquest any:
Que destacaries de la TSS?
"Vull dir que m'ha agradat molt aquesta experiència tot i que quan vaig arribar el primer dia vaig pensar que no podria acabar tots els trams. Al principi em va costar agafar el ritme. Cada cop em va costar menys fins que un dia, el dissabte estava jo al capdavant de la caminada. És una cosa que no hauria pensat mai que pogués fer. A banda, vaig aprendre i conèixer gent nova que no hagués conegut de no venir, estic contenta que em donessin l'oportunitat de participar."
¿I tu Amina, com resumiries o explicaries l'experiència de la TSS, és la primera vegada que la fas?
"Si, la primera vegada. L'anava a fer l'any passat, però per tot el tema COVID-19 es va anul·lar".
Que vas pensar la primera vegada que et van parlar de l'activitat?
"Doncs...de veritat, jo crec que al principi, i una mica comentant amb els altres joves del grup, això d'anar a un altre lloc i conviure uns dies amb gent que no coneixes... doncs com que potser no acabaves de tenir-ho clar. Però si és veritat que t'ho passes bé i acabes fent amistats".
Amb quines coses o moments et quedes?
“El paisatge. A vegades en algun moment de les rutes paràvem de caminar i estàvem com en un mirador, en un lloc increïble i fèiem alguna activitat allà. O simplement fèiem un moment de relaxació i tancàvem els ulls i et quedaves molt tranquil·la. El moment dels àpats també era molt especial. A mi m’ha servit molt per desconnectar i pensar en moltes coses”.
Com resumiries l'experiència?
"Són uns dies on pots desconnectar, fer noves relacions, conèixer gent nova i compartir fent coses i activitats que potser d'una altra manera o pel teu compte, no faries. En un primer moment, en baixar de l'autobús dius... ui, on m'he posat! Però aquesta sensació passa molt de pressa. Es converteix en una experiència. Jo repetiria, ho recomano molt".
En Xavier Cortés és educador social de la UEC "Gorg Sant Jaume" i aquest estiu s'ha calçat les botes per acompanyar a l'Amina, la Lamyae i el Dani.
Era la primera vegada que participaves en la TSS?
"Si, la primera. Havia sentit a parlar del projecte perquè la muntanya m'agrada. Aquest any, però, per tema COVID-19 ha canviat el format. Normalment la TSS començava en un punt i acabava en un altre, aquest any teníem un camp base i d'aquest punt central ens anàvem movent i fent rutes, sempre tornant al refugi. I cada nit dormíem allá".
Que tal l'experiència?
"A mi personalment la muntanya m'agrada. Acostumo a fer sortides i m'agrada, així que participar en l'activitat em va semblar un regal. Crec que l'activitat està molt ben organitzada, i que acosta la natura i la muntanya a joves que potser, d'una altra manera, no hi tindrien accés., els tres nois que han participat del nostre centre, per exemple, no havien anat abans a la muntanya".
I el fet d’acompanyar als joves?
“Crec que el més bonic era veure com els joves també trobaven altres joves de la seva edat d’altres entitats i s’anaven acostant i coneixent mentre caminaven. Crec que és un dels punts més interessants del projecte. Al final com a educador, i més sent joves, crec que el paper era acompanyar i sostenir des de la seva pròpia autonomia i desig, deixant fluir. I donar ànim i suport quan tocava”.
Com era la dinàmica un dia qualsevol?
"Doncs ens llevàvem a les 7:30h del matí i baixàvem a esmorzar totes les entitats que estàvem allà plegades. Hi havia el projecte de casa del Recés, que és un projecte de pis d'acollida de noies, també el projecte vitamina de Mataró, que és un projecte de motivació personal per adolescents, un projecte per joves migrats acabats d'arribar i nosaltres. Tu baixaves a esmorzar i les taules ja estaven preparades segons les necessitats, per si hi havia gent vegetariana o que menjava menú halal.
Després sortíem a fora, fèiem una rotllana i fèiem repàs del programa i la ruta del dia, a on s’anava, quanta estona i durada, el desnivell, els punts interessants i començàvem a caminar fins a assolir el punt marcat. Dinàvem en el camí i aproximadament a les 17h tornàvem. Un cop al refugi hi havia estona de dutxes i temps lliure abans de les 20h que era l’hora de sopar. Després de sopar tornàvem a fer rotllana i aquí es feia el tancament de la sessió, que era el moment potent del dia, on es posava una mica damunt la taula i es verbalitzava el treball en valors. La solidaritat, per exemple no? Tot relacionat amb l’experiència de caminar per la muntanya. I aquí cada jove doncs anava expressant i es construïa un espai de reflexió”.
I de les activitats, quina et va agradar més a tu i quina creus als joves?
“A mi personalment em va agradar molt la xerrada-taller que ens va fer un biòleg i la visita del grup de rescat d’alta muntanya de la Creu Roja, que ens van ensenyar tot el material de rescat que portaven a les motxilles, com s’havia de procedir en cas d’emergència, molt potent. Els nois estaven força atents i sorpresos i els va agradar molt”.
Que creus que es van poder emportar de tot plegat?
"Tota l'activitat estava molt ben organitzada i el treball en valors propiciava espais de reflexió. Crec que l'experiència d'estar a la muntanya, en un entorn natural i poder conèixer i tenir l'oportunitat de fer coses diferents del que acostumen a fer els joves és el punt fort del projecte".
Us deixem amb dos testimonis més, el del Moha i la Clàudia i una galeria de fotografies que ens van fer arribar els nostres participants a la TSS així com la web del projecte per si teniu ganes de saber més. https://transpirenaicasocialsolidaria.org/
Moha
"Sincerament, aquests cinc dies que he estat a la TSS m'he divertit més del que em pensava. He pogut conèixer nous amics. El més dur era caminar alguns moments, però amb el suport que ens anàvem donant tot es feia més fàcil. El dia que vam anar als gorgs i a la piscina és el que més em va agradar. Va haver-hi un dia que quasi no teníem aigua per fer la ruta, i jo, dos companys més vam anar amb ampolles i garrafes i vam anar a buscar aigua. Vam tardar una hora més o menys en anar i tornar, però quan vam arribar al refugi tots ens van aplaudir. Va ser increïble i em vaig sentir bé per haver pogut ajudar. Espero poder repetir en algun moment l'experiència."
Clàudia
"Per mi aquest any a la TSS ha estat molt especial. És el meu segon any així que a algunes persones ja les coneixia d'abans i a altres he tingut el plaer de conèixer-les ara i passar sis dies amb elles.
Crec que aquest any ha estat més especial, ja que ja sabia una mica com era el tema i podia centrar-me a millorar. El meu primer any em va costar una mica acabar algunes etapes i aquest any les he pogut fer i acabar-les amb molt d'orgull. Estic contenta de veure que aquest any he pogut superar etapes que abans no i que ho he fet amb el suport i l'ajuda dels companys i les companyes. He pogut conèixer gent meravellosa".
