Imatge o vídeo destacat
Foto Rocio i la seva filla

Vull avorrir-me, necessito avorrir-me

Tots els qui hem crescut sense Internet, sabem que l’avorriment  formava part del dia a dia de la nostra infància. Els estius on alguns amics anaven al poble i et trobaves sol a la ciutat, tardes on acabaves de fer deures i no hi havia cap programa a la tele, dies on no trobaves ningú amb qui quedar... I passaves de la desesperació a jugar imaginàriament, inventar-te un joc amb unes pinces de la roba, experimentar amb aquarel·les, etc.

Aquests espais als nostres temps s’han perdut. Avui en dia tenim sèries i pel·lícules 24h, dibuixos animats, youtubers, videoconsoles, jocs online, xarxes socials i l’avorriment ha desaparegut. O, si més no, s’ha camuflat per espais on estàs observant passivament,  sense cap interès, mirant fotos de companys, coneguts o desconeguts a xarxes socials, escoltant temes de youtubers per passar l’estona o jugant a videoconsoles fins i tot sense interès. I ens hem oblidat de la importància que té també l’avorriment, especialment en els més petits.

L’avorriment és un moment on en els infants aprenen a desenvolupar la imaginació. Qui no s’ha inventat un joc a la infància? Qui no ha fet quelcom diferent únicament pel fet que no té res a fer? I és que la part creativa que es desenvolupa a través d’espais de pausa, on el fer i fer del dia a dia dóna un espai al estar amb un mateix, és primordial.

A banda de fomentar la creativitat, l’avorriment ens ensenya a tolerar els moments buits del dia a dia. Aprendre a tolerar el no haver de fer res, estant amb un mateix, dóna una capacitat de gestió d’un mateix molt important quan som adults. Vivim en un ritme on constantment hem de fer alguna cosa i, si no fem o veiem quelcom a la pantalla, ens estressem. Poder aprendre a tolerar el no fer res, també és salut mental. Aprendre a estar amb un mateix, tenir espais per pensar, per reflexionar, també són importants.

Mares i pares, no justifiquem el sobrexcés de televisió o videoconsoles amb l’avorriment, promoguem l’avorriment com quelcom natural, que s’ha d’aprendre a tolerar en petites dosis, i que d’aquest en poden sortir creativitat, imaginació, paciència i un major autoconeixement.

Un article de Jaume Font, psicòleg Equip de Suport a l'Acció Educativa.